dilluns, 11 de juliol del 2016

Valorant les possibilitats del Design Thinking



Després d’haver fet un petit tast de què és la metodologia Design Thinking i d’haver pogut veure’n alguns exemples, en Sandro ens ha demanat que la valoréssim utilitzant els rols de la tècnica dels Sis barrets, bé en el nostre cas cinc: des de l’objectivitat, des de les emocions, des dels aspectes positius, els aspectes negatius i des del vessant creatiu/generació d’idees.


Es van repartir pòsits de diferents colors:

  • Taronja,  calia ser objectius, ser equànimes. (Barret blanc)
  • Groc, emocional, expressar sobre idees, pressentiments, intuïcions sense caler justificacions. (Barret vermell)
  • Blau, aspectes positius, la lògica positiva, la factibilitat, els beneficis. (Barret groc)
  • Rosa, aspectes negatius, crítica, lògica negativa, prudència, el que pot anar malament. (Barret negre)
  • Verd, pensament creatiu, visió holística, generar idees, expressar nous conceptes, cercar alternatives. (Barret verd)

Tot seguit teniu un resum de les que han estat algunes de les aportacions que s’han fet:






Si no ho veieu bé, cliqueu aquí.

Realment ha estat molt interessant. 

Lourdes Bernat 

divendres, 8 de juliol del 2016

Aplicació de Design Thinking a una classe de Ciències Socials

Hem tractat d'aplicar aquesta metodologia a un tema actual (Brexit) de l'àrea de Ciències Socials. Els objectius proposats són:
a) Coneixement de l'interès de l'alumne pel tema i si hi ha d'altres temes d'actualitat que els  interessin.
b) Coneixements previs de l'alumne sobre el tema .
 c) Formes de rebre el coneixement sobre el Brexit  que siguin atractives pels alumnes.

Hem planificat  les 5 fases de la metodologia i per cada fase hem seleccionat una o dues activitats.

Temporització: 2 hores

La informació del projecte la trobareu al següent enllaç:https://prezi.com/9yhqfdlvymrq/edit/#4_30863873

Entenem que aquesta metodologia té moltes possibilitats d'implementació en les matèries de Ciències Socials (membres del grup).  Alhora que serveix per desenvolupar un seguit de competències entre els alumnes, als professors  ens pot ser molt útil per indagar com fer més atractives les nostres classes, apropant-nos "des de la galàxia Güttenberg a la galàxia digital."

Valorem molt positivament el contingut del curs, la metodologia i el professor.

Ángela Cano (Clot), Sònia Ortega (Casp), Montse Ferrer (Casp)


RE-THINKING VISUAL I PLÀSTICA

Redissenyem a través del DesignThinking, el concepte i la valoritació de la principal àrea que treballa a través del DesignThinking, la Visual i Plàstica
I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, fem servir un stop-motion per ensenyar-vos el nostre procés...



Lorena Bravo(Sant Ignasi), Nuria Roman(Casp) i Daniel Jimbert(JGracia-Kostka).

La idea d' aplicació de la metodologia de Design Thinking en aquest cas  hem volgut que ens serveixi per la RESOLUCIÓ DE CONFLICTES  a grups de secundària des de la tutoria.

Els avantatges poden ser molts i variats però un dels més importants és que garanteix la implicació dels alumnes intentant consolidar la cultura del consens.

Design thinking: ja no és un tema desconegut

Fins aquest dilluns no en sabíem res del DT, però avui divendres ja no podem dir el mateix. Ha estat un primer contacte que pot ser l'inici d'una nova amistat i segur que li anirem trobant aplicacions pràctiques en el dia a dia. És la nostra feina com a professors trobar nous centres d'interès i noves utilitats i així motivar als nostres alumnes per millorar la seva presa de decisions i l'aprenentatge global.
De moment, hem pensat una aplicació en l'àmbit de la tutoria amb l'objectiu de resoldre, o minimitzar, el problema de la poca predisposició dels alumnes a començar una nova classe després de la pausa pel canvi de classe. Hem plasmat aquesta idea en el següent powerpoint:




D'altra banda, volem valorar positivament l'activitat formativa que hem realitzat, tot i que hem trobat a faltar l'anàlisi  i estudi algun exemple més pràctic i complet  d'un DT aplicant a l'àmbit educatiu.

Joaquín i Joan Carles

Design thinking: ja no és un tema desconegut

Fins aquest dilluns no en sabíem res del DT, però avui divendres ja no podem dir el mateix. Ha estat un primer contacte que pot ser l'inici d'una nova amistat i segur que li anirem trobant aplicacions pràctiques en el dia a dia. És la nostra feina com a professors trobar nous centres d'interès i noves utilitats i així motivar als nostres alumnes per millorar la seva presa de decisions i l'aprenentatge global.
De moment, hem pensat una aplicació en l'àmbit de la tutoria amb l'objectiu de resoldre, o minimitzar, el problema de la poca predisposició dels alumnes a començar una nova classe després de la pausa pel canvi de classe. Hem plasmat aquesta idea en el següent powerpoint:




D'altra banda, volem valorar positivament l'activitat formativa que hem realitzat, tot i que hem trobat a faltar l'anàlisi  i estudi algun exemple més pràctic i complet  d'un DT aplicant a l'àmbit educatiu.

Joaquín i Joan Carles
<iframe src="https://docs.google.com/presentation/d/1oFW-I1OfI9sPxwf6SyNeKeeDzzbN61Qc30SgC7JDv0U/embed?start=false&loop=false&delayms=3000" frameborder="0" width="960" height="569" allowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true"></iframe>

TODOS PARA UNO Y UNO PARA TODOS

Aquestes jornades de formació al FÓRUM 2016 ens han aportat una nova visió de metodologies actuals i aplicables a l'aula. DESIGN THINKING passa amb molt bona nota la 'checklist' de requeriments pel que fa a l'equilibri de novetat, innovació, creativitat, cooperació, empatia i desenvolupament de les competències necessàries per a un correcte procés de formació mitjançant les activitats d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.

Hem gaudit molt i les sessions han estat participatives i amenes de la mà de l'Alessandro Maccarrone i dels vint companys/es que hem tingut amb nosaltres.

Gràcies per aquesta oportunitat de creixement personal i professional que hem tingut.

ARAM VIDAL i PEDRO RIVERO (Jesuïtes Gràcia - Col·legi KOSTKA)

ACTIVITAT TUTORIA ESO amb DESIGN THINKING

Aram Vidal i Pedro Rivero hem dissenyat una jornada de tutoria de l'ESO sobre la problemàtica complexa de les agrupacions per a fer treballs acadèmics que intentin de forma consensuada pels alumnes augmentar la seva motivació i consciència sobre el seu role en aquest tipus de format de treball.
Hem descobert que la metodologia Design Thinking és molt adequada per a desvetllar l'interès dels alumnes en qüestions frequentment conflictives per a totes bandes.

Aquest és l'esquema que us proposem:

IDEES per a l’activitat de Tutoria d’ESO1: En el context de convivències de 2 dies, un dels quals es dedica a això.

-       TEMÀTICA: Rendiment acadèmic en els treballs en grup:
-       OBJECTIUS:
A)   Reflexionar de forma crítica sobre el rendiment acadèmic, a nivell individual i col·lectiu.
B)   Arribar a uns acords consensuats (producte) sobre les estratègies a implementar en el grup classe.
C)   Millorar els resultats acadèmics
D)   Avançar en l’empatia, sociabilitat i interacció de l’alumnat a l’hora de treballar a l’aula.  

-       CONTINGUTS / ACTIVITATS:
Aplicació de la metodologia DESIGN THINKING per a resoldre el problema freqüent de baix-mig rendiment dels alumnes pel que fa al treball de grups (agrupacions emocionals vs. equilibrades/eficients)

FASE 1: INVESTIGA
-       Activitat 1 – fer-los agrupar-se en grups de 4/5 persones per tal de fer una activitat de ‘tagging’ d’un text de diferents paràgrafs. Mentre dura aquesta activitat, dues càmeres enregistren el procés de formació de grups espontani/lliure i el desenvolupament de l’activitat. (20-25’)
-       Activitat 2 – aplicació d’una autoavaluació acadèmica de la tasca feta i del resultat des d’una pauta d’autocorrecció. (5’)
-       Activitat 3 – aplicació de la fitxa ‘entrevista’, adaptant-la, per tal que cada alumne/a faci l’entrevista a un altre/a d’un altre grup. (30’)
-       Activitat 4 – aplicació de la fitxa ‘què, com, per què?’ que s’omple durant i després de la visualització de les imatges de vídeo fetes anteriorment. (35’)

BREAK, que pot servir per a descansar, jugar, esbargir-se, i/o comentar el vídeo de forma informal i oberta entre ells/es. (30’)

FASE 2: COMPRENDRE
-       Activitat 5 – aplicació de la fitxa ‘mapa d’empatia’ (canviada-adaptada amb l’ús de post-its) per tal d’identificar el problema, posant-se en la pell de l’altre/a i escrivint un comentari, mínim, sobre cadascun dels aspectes (què diu, què pensa, què fa, què sent) i es pega a un mural de paper gran, dividit en els quatre apartats. (20’)
-       Activitat 6 – aplicació de la fitxa ‘definir el problema jugant’ (veure 2.2 PRSJ al Drive) (30’)

FASE 3: CREAR
-       Activitat 7 – aplicació de la fitxa brainwriting, tal qual està plantejada (15’)
-       Activitat 8 – aplicació de la fitxa ‘selecció d’idees’, sense canvis del model existent (20’)

BREAK, que pot servir per a fer un joc co-operatiu, que inclogui moviment, com ball amb canvis de parelles, i amb les cadires al mig per a tots menys per a un del grup.


FASE 4: Prototip
-       Es tractarà de trobar criteris d’agrupació que afavoreixin la qualitat del treball, els bons resultats i la satisfacció personal, alhora que milloren l’espectre de la seva sociabilitat.

-Activitat 9: construcció d’una maqueta-mural amb els criteris i amb representacions creatives de les emocions que els alumnes albiren que tindran aplicant aquests criteris. (60’)


FASE 5: AVALUAR

-Activitat 10: - aplicació de la fitxa ‘malla receptora d’informació’ (20’)

-Activitat 11: - presentar les 6 maquetes de prototipi votació col·lectiva dels criteris més adequats i de les emocions que s’espera tenir. (30’)

QUIN PLAER DISSENYAR!!


Ha estat molt agradable descobrir un sistema que permet realitzar un procés de forma organitzada i en el qual l'usuari és una peça fonamental. Per tant, és tasca dels dissenyadors conèixer-los bé i saber quines són les seves necessitats per tal que el producte resultant respongui al que es demanava.

Hem pensat aplicar "Design thinking" a una experiència anomenada GRÀCIA RULES! (https://prezi.com/irr-abo8jd86/gracia-rules/). Es tracta d'una activitat de caire social que implica tots els agents de la comunitat educativa (alumnes, educadors, famílies, entorn)sensibilitzats amb les desigualtats socials.

El "Design Thinking" és una metodologia que permet aprendre d'una manera més signifcativa i també posar de relleu la capacitat que tots tenim de poder resoldre situacions de forma creativa.

El disseny del curs ha estat molt adequat, ja que hi ha hagut un bon equilibri entre els continguts i la posada en pràctica.
El Sandro ha aconseguit que el clima a l'aula hagi estat l'idoni per afavorir l'èxit del curs.

<iframe id="iframe_container" frameborder="0" webkitallowfullscreen="" mozallowfullscreen="" allowfullscreen="" width="550" height="400" src="https://prezi.com/embed/irr-abo8jd86/?bgcolor=ffffff&amp;lock_to_path=0&amp;autoplay=0&amp;autohide_ctrls=0&amp;landing_data=bHVZZmNaNDBIWnNjdEVENDRhZDFNZGNIUE43MHdLNWpsdFJLb2ZHanI5N2FxS2J6cmM0NVQxbU1jTit6amsrWVBBPT0&amp;landing_sign=cKqhB2u_ZBmADW-XEZD4Ew_Y201Z8McgG8TZDzO29l4"></iframe>


Laura Tutusaus, José Luis Murillo, Júlia Escardó i Conchi Varela

CÀLIDA ENTRADA AL DESIGN THINKING

Amb el guiatge intrèpid, gentil i expert del Sandro Maccarrone se'ns ha obert la porta del Design thinking, una metodologia que posa l'accent en la creativitat dels grups per resoldre qüestions complexes. D'entre les diverses possibilitats d'aplicació, ens interessa per al treball de recerca. La selecció d'algunes seqüències ens pot permetre fer agrupacions d'alumnes per àmbits d'interès, recerca de companys per al treball i definició d'objectius/hipòtesis que es podran presentar als companys en forma de prototip per avaluar, en un context en què els alumnes són alhora usuaris i dissenyadors.
Ruth 

Nous reptes, design thinking


Valoració de la metodologia i del curs:
Ha estat una setmana plena de continguts, pràctiques, vivències i bons companys, amb un ambient de persones  amb ganes d'aprendre i compartir.
La metodologia és aplicable per projectes molt específics però que crea un plus de reflexió i creativitat molt interessant.
Proposta d'aplicació del mètode design thinking:
Es podria aplicar aquesta metodologia en els treballs de recerca de primer de batxillerat per tal que els alumnes poguessin concretar més en el tema i reflexionar sobre aquest per tal d'aconseguir la millor efectivitat possible. Costa que  els alumnes triïn el tema i elaborin una bona recerca amb els recursos més adequats. L'usuari  en aquest cas seria el propi alumne que busca solventar el problema del tema adequat per un treball de recerca i de tria adequada dels seus companys (en cas d'alguns centres). Cal que els alumnes empatitzin entre ells si realitzen el treball conjuntament i utilitzin la millor metodologia possible pel tema escollit. També pot ajudat a cercar el tema.

Maria

dimarts, 5 de juliol del 2016

Trobar una solució amb el Design Thinking

Volem comprendre perquè els professors no utilitzan el R2M per compartir els materials que es van utilitzant i elaborant en cadascuna de les nostres escoles.

Per comprendre i trobar la solució a aquest problema ens vam plantejar la metodologia del Design Thinking. Aquest mètode consta de les següents fases:

1a. fase: Empatisar: Vam proposar unes questions  als professors a l'hora del esmorzar. D'aquestes entrevistes vam obtenir una quantitat d'informació.

2a. fase: Aquesta informació es va presentar en el grup . La vam  analitzar, ordenar  seleccionar i sintetitzat per començar a comprendre  quins son els motius d'aquests comportaments en el professorat en la no utilització del R2M i definir  problemes a sol·lucionar.

3a. fase: Una vegada vam definir els 3 problemes més importants. Vam fer una pluja  de possibles solucions y vam decidir quins eren les solucionss més interesants. Aquestes ideesde solució les van classificar per dur-les a la practica segons els criteris de més racionals,  més fàcil i  més engrescadora.

4a. fase: Abans de executar completament la solució trobada, vam dissenyar aquest  prototip de model de  solució  perquè els usuaris puguin comprendre millors les nostres sol·lucions i poder testejar-les. La nostra aposta per millorar  es; " Aportar, seleccionar, validar i compartir els material" que cadascuna de escoles tenim.




5a. fase: Després un dels nostres companys de grup ha presentat la solució a la que hem arribat juntament amb el prototip perquè ens puguin indicar aspectes posititus i aspectes a millorar

Comencem a dissenyar!

Perquè els docents no comparteixen material en xarxa? Perquè no es fa servir una eina "a priori" tan recomanable?

Hem iniciat un procés per donar resposta a aquests dubtes, mitjançant el Design Thinking. Una eina que ens permet, en cinc passos, dissenyar una possible solució a qualsevol qüestió que es plantegi.

Primer de tot vam començar empatitzant amb les persones que han de fer servir l'R2M, la nostra plataforma per compartir materials didàctics. Hem preguntat si la fan servir, i si no, quina o quines son les raons per les quals no ho fan. És una eina massa llunyana? No tenen temps per fer-la servir? No troben materials útils pel seu objectiu?

A arrel d'això, hem mirat de definir, comprendre, la informació rebuda per part dels usuaris. Hem fet un seguit d’activitats que ens porten a formular tres qüestions on resumim les pautes a millorar:

-         Com podríem fer que el docent se senti reconegut?

-         Com podríem afavorir espais de trobada per compartir?

-       Com podríem garantir un entorn més òptim pel seu ús?




El següent pas és idear una manera de seleccionar les diferents propostes de millora que han sorgit, escollint les més votades i classificant-les en racionals, fàcils i/o engrescadores.

Després el següent pas és prototipar la solució que volem donar al nostre problema. Hem creat una eina senzilla, atractiva, per presentar la nostra solució als usuaris: un còmic! Amb això volem explicar d’una manera més visual la possible resposta que hem trobat al problema.






















Per acabar aquest procés, el darrer pas consisteix en testar. Una companya del grup ha mirat de presentar la nostra solució als usuaris de l’R2M. Un cop finalitzada l’explicació ha apuntat acuradament les respostes, el feedback que ha observat en els usuaris, incidint en els aspectes positius, les crítiques constructives, les preguntes o dubtes que han sorgit i les noves idees que han aportat. Tot això ens ajudarà a millorar el nostre prototip de solució.

Amb tot això hem après una nova manera de trobar solucions creatives als problemes, centrats en les persones. Design Thinking!

Arran de l'R2M

Per moltes i diverses raons, però això sí, coincidents, hem comprovat que l'eina anomenada R2M d'amagatzament de documents amb continguts digitals d'activitats d'ensenyament-aprenentatge de tota mena no acaba de tenir bona acollida ni acceptació entre els docents de la nostra xarxa JE. A banda d'un nom gens suggestiu, la funcionalitat d'aquesta eina no respon ben bé als requeriments d'estètica, eficiència d'ús o d'operativitat que els nivells de disseny i estils actuals en demanen. Sabem que les intencions i els objectius que motiven aquesta eina tecnològica digital són irrenunciables i incontestables, i és per això que ha de tenir la millor configuració possible. I aquí és on comença el nostre repte. Buscar una solució viable mitjançant l'aplicació de la metodologia del 'DTh', que facilita la creativitat i la presentació de diverses opcions que poden desembocar en una proposta, en un prototip.

En el nostre equip cooperatiu, format per quatre docents, un de cada escola, hem definit tres opcions: una tecnològica, un altre no tecnològica i una tercera que contempla la possibilitat de que ho hem de fer nosaltres mateixos... Hem optat per una de tecnològica i que proposem en un senzill Prezi. La idea és fer una aposta per a la globalització dels materials que produïm a les nostres escoles. Hem procurat que un dels objectius principals sigui l'obertura al món, més aviat que no pas reduir-ho a les nostres vuit escoles. 

JEP (Jesuit Education Platform) intenta recollir els reptes plantejats i respondre-hi amb una riquesa dels materials pel que fa, especialment, a la qualitat: non multa, sed multum.  Voldriem que el rigor dels documents, en diversos formats, estigués validat per un grup d'especialistes de les nostres escoles. Això seria compartit amb totes les escoles de Jesuïtes del món i en oferta de diverses llengües. Des d'aquí s'obre tot un ampli ventall d'opcions que poden ajudar a donar més sentit al EDUCATE MAGIS.  


Hem arribat aquí a partir de l'enriquiment que proporciona la diversitat de docents que formem part d'aquest equip de treball sobre el Design Thinking del Fòrum 2016. 



Impulsant la ressurrecció de l'R2M

Hem rebut l'encàrrec de solucionar un problema: l'R2M és un repositori de recursos de FJE que és poc utilitzat i cal ressuscitar-lo per a que sigui útil per tots els professors de FJE.
Primer ens hem plantejat perquè l'R2M és un servei infrautilitzat, tant alhora de descarregar recursos com alhora de penjar-ne. Després de recollir informació, hem arribat a diverses conclusions: falta de temps i lentitud del motor de cerca, excés de criteris, falta de personalització, falta de motivació... A continuació hem definit tres possibles solucions: crear un sistema d'incentius per fomentar l'ús de l'R2M per part del professorat, unificar i simplificar els ítems que serveixen per classificar els recursos i dissenyar un motor de recerca més dinàmic.
Finalment, hem creat un prototip per a cada solució:

Tríptic: ítems unificats.


Avió: motor de recerca.

Còmic: incentius

Experiència de Design Thinking

En aquesta experiència de Design Thinking se'ns ha plantejat el problema de la dificultat que tenen els docents a l'hora de compartir recursos. El problema s'ha identificat en detectar la infrautilització del repositori R2M, recurs que, malgrat la difusió que se'n ha fet, continua escàs de continguts.

Les diferents fases del procés de Design Thinking ens han permès: en primer lloc identificar i conèixer bé el problema a partir d'entrevistes als usuaris directes, recollint informació no només en relació a l'eina R2M, sinó també pel que fa a la vivència de l'usuari. A partir de la informació recollida fer un exercici per tal d'identificar les necessitats de l'usuari, per passar més tard a generar una pluja d'idees a partir de l'activitat Brainwriting.

Tot seguit hem fet una selecció de les millors idees atenent a la següent classificació: la idea més racional, la idea més fàcil i la idea més engrescadora. Per, finalment, dissenyar un prototip que permetrà a l'usuari comprendre millor la idea proposada com a solució i que facilitarà  el feed-back per millorar-lo.

El prototip proposat per un dels grups ha estat el disseny d'un site de continguts ben classificats i de fàcil cerca. Podeu veure'l en el següent enllaç.






Comencem

Avui, hem començat el curs sobre Design Thinking en el marc del Fòrum 2016 de Jesuïtes Educació. El curs té un doble objectiu: que les persones participants coneguin i aprenguin a aplicar la metodologia de Design Thinking i que entre tots plegats, reflexionem sobre el seu interès educatiu i sobre com adaptar-la per a l'aula.

Un cop fetes les presentacions, hem començat amb la introducció de la metodologia: què és, com funciona, d'on surt, quin és el seu àmbit d'aplicabilitat, etc. La presentació introducció i la resta de materials, es troben en el site del curs.

A cotinuació hem passat directament a la pràctica: hem posat en marxa un procés de Design Thinking per resoldre el problema "Com podem fer que els docents de Jesuïtes Educació comparteixin els seus recursos educatius?"

Hem realitzat les fases d'Empatia, Definició i Ideació. I aquí, ens hem quedat, després d'un matí molt participatiu. Demà, seguirem amb l'elaboració d'un prototip i amb l'avaluació de les nostres idees per part dels usuaris.